Porfíria (Itineràncies poètiques II, 23)

Potser cal manar en la porfíria?
O la plaça que ens ofereixen
És digna per a cada persona
Que forma part del nostre grup?

Alcem-nos, si cal, si és necessari
Com l'aire que ens volen prendre,
Com la minestra que ens arrabassen
De la boca els famèlics voltors.

Ha esclatat la pólvora, que enderroca
Les parets de l'estabilitat aparent,
Les fal·làcies que hem d'empassar-nos
Amb hams massa evidents; però els peixos

Ja no neden riu avall, han esdevingut
Salmons d'una revolta contra l'asfíxia.

Ànima tel·lúrica (Itineràncies poètiques II, 22)

[seguiment extraoficial del poema Ocells de vent, de Maijo]

Arrels terroses
S'arrapen a la terra
Com l'aire al viure.

Creix la ferida
De la sang mentre indago
La teva pèrdua.

I m'ets oxigen
Quan respiro, lluerna
Quan et recerco.

Incendiària (Itineràncies poètiques II, 21)

[seguiment extraoficial del poema Pecat, de Maijo]

Flama, pira, foguera, incendi.
I m'escampo per la teva pell
Com l'argonauta que travessa
Mars ignotes a la recerca del velló.

I esdevinc enciclopèdic compendi
Per conèixer perfectament cada racó
Del pecat novell del teu virginal ésser.

Idòlatra (Itineràncies poètiques II, 20)

Ja veus, aquell so del piano es dissipa
En el record, però l'aram d'unes campanes
Persisteix en l'oïda i sembla que hagi
De multiplicar-se perquè siguis memòria.

Ho he decidit. Avui més que mai, desperto
Del vertigen del vol d'ocells anònims
I et retinc sota els parpres per idolatrar-te.

Indigent de tot menys de l'almoina d'amar
Inclús l'ombra que t'acompanya arreu.

Ja veus, la flama més intensa no em crema.