i l’espasa ferma.
Joan SALVAT-PAPASSEIT
Se querían, sabedlo.
Vicente ALEIXANDRE.
Del món, amb la vellesa de la terra que ens acull
I la impacient espera d'aquell qui desitja la vènia
Del temps perquè s'aturi en esguardar-lo els teus ulls.
Ens sabem i ens estimem. Perquè recórrer cada partícula
Del teu cos és l'edèn per a la memòria, que recull
Els matisos de la pell, l'abrusament per la clavícula
Que desvetlla i transforma, nou Odisseu entre els esculls.
I escolto sirenes, i teixeixes somnis per a tu i per a mi,
I guarim temors, agrupem valenties i deixem que la saliva
Esdevingui herald de la passió del crepuscle a la matinada.
I acullo, per retenir-te, el fulgor del pleniluni que fa sofrir,
La gesta dels estels, la fam dels amants assedegats, que s'abriva
En cada embat mentre sabem que ens estimem amb la mirada.
