Bona nit (A una criatura)

Nit de reis per al teu descans,
Àngel de bellesa, i entre les mans
Duràs la llum de l'alegria
Del meu cor en veure't l'esguard
Innocent com una mar
Que m'embolcalla de nit i de dia.

Sort (A Hergè)

Si em dius adéu vull que sigui amb l'esperança de saber
Que et retrobaré quan les aigües de la desil·lusió
Tornin a la llera que les guarda, al cabal normal.

Si em dius adéu, vull que sigui un fins demà que obri portes
A l'amistat que ha nascut feblement per manca de temps
I a futurs escrits que pugui corregir i comentar.

He sabut que la condició humana és canviant i voluble,
Enmig de la tempesta de les paraules més sinceres,
Rebent les mans alienes amb mossegades de ràbia,
Galopant cap a un sol fet de les pròpies vanaglòries
Èpiques per falses, efímeres per buides.

Si em dius adéu, ho entendré però també m'entristiré...

I transitaré... (A ametista)

I transitaré pels viaranys que duguin a les darreres llums de la tarda.
I recorreré amb tu la llunyania de l'horitzó que ens delimita.
I sabré que en les teves palmes el sòl és sina de la llavor del demà.

I perdurarà la teva besada en el melic del món mentre el riu esdevé solc.
Enmig del no-res a través de les boscúries de la passió adormida.
I sabré un cop més que mirar-te és l'única penyora que demano al nou dia.

Imagina (A Ferran d'Armengol)

Imagina que un món sencer et cau endins dels ulls,
Que t'envolta amb novedoses clarividències d'un demà
Ple de pluja i de pau, on la polèmica sigui un somriure.

Imagina que les ales de la llibertat s'estenen pertot arreu
Sense distincions, que el somni és la realitat que ens alimenta
La il·lusió de seguir vivint entre la gent que sap imaginar.

Imagina que aquests versos són llum per a il·luminar
Les nits del cor quan el cor és batec embolcallat per la tenebra
I desperta, sense deixar de somniar, en el teu somni.