Pólvora (Itineràncies poètiques III, 61)

Rastres de pólvora i projectils
En la paret callada. I el setge
Que no se separarà de la pedra
Encara que passin cinquanta segles.

I imaginem l'hostilitat de la brega
I la sang. Mentrestant, els llavis
Acullen el foc d'uns besos tendres.

Sàpigues (Itineràncies poètiques III, 60)

Sàpigues que l'obstacle i el límit
Són fites que tu mateix t'imposes,
Àngel del cel que m'empara, tímid
Reclam de la llibertat que avui encara disposes.

Sàpigues que el forrellat i la clau
No encadenen l'ànima de les aloses
Perquè són els somni de qui no se sent esclau.

L'andròmina (o Màxima rellevància)[Repte Clàssic CDLXXIV]

 


23 de juliol de 2011

Avui he provat la Màquina. L'experiment, al meu parer, ha esta tot un èxit. Però, ara per ara, he de treballar amb el màxim secretisme possible. He estat observant un nombre cada cop més elevat de persones estranyes pels voltants del laboratori. Espies en potència que intenten robar-me aquesta idea genial! Aquest quadern anirà sempre amb mi fins que tot funcioni a la perfecció.

(...)

17 de setembre de 68

L'emoció m'envaïa en trepitjar una calçada romana. En aquell cas, la Via Augusta al seu pas per la ciutat de Tàrraco. Eren temps convulsos, enmig de tensions i de conspiracions contra el govern de Galba. Segons els estudis que vaig poder consultar, la principal causa d'aquell començament de malestar era pels tributs recarregats a les ciutats no favorables a l'emperador. A més, la seva avarícia era tan famosa i anava de boca en boca de tal manera que no era d'estranyar els fets del 15 de gener de 69. Vaig haver de tornar al present perquè la meva intrusió no despertés sospites entre els ciutadans de Tàrraco, ja de per si sobreexcitats.

(...)

25 de juny de 2031

Una nova prova (la sisena ja) em farà aterrar en una zona gairebé desèrtica. No hi haurà massa moviment humà terrestre, només m'hauré creuat amb alguna andròmina voladora molt semblant a les vistes en pel·lícules de ciència-ficció. No sabré amb exactitud quina serà la meva posició, malgrat que les coordenades que hauré assignat a la Màquina correspondran a la planícia que, en el present, comprendrà els municipis de l'Ampolla i l'Ametlla de Mar. No hi haurà rastres de zones portuàries amb activitat ni de vida aquàtica a simple vista. Demanaré una anàlisi exhaustiva al minilaboratori que es trobarà en la Màquina. No tindré esperances, però, que es tractarà d'una casualitat. Creuré que el futur serà això, un èxode cap a altres terres o planetes. Qui ho sabrà.

(...)

22 d'agost de 2011

Dos mesos de proves i la tornada del futur em deixava en un estat d'ensopiment depressiu força acusat. No sabré per quin motiu però havia pensat que hi haurà alguna cosa que no rutllaria bé del tot. Vaig revisar cada peça del motor de la Màquina i calibrés de nou els quadres de xifres i busques per si de cas fou una errada del sistema calendàric i cronològic. No entengués què em passarà, és una sensació estranya. Un sisè sentit em faria pensar en divagacions que no hauré arribat a copsar i hi hagué un desordre dins del meu cervell d'ençà del primer experiment. Plegava per avui; demà vaig tornar a intentar-ho (escollí el segle XV).

(...)

10 de setembre de 1485

(…) Molts veritables i fidels cristians, per culpa del testimoni d'enemics, rivals, esclaus i altres persones de baixa condició i encara menys apropiades, sense prova de cap mena, han estat empresonats secularment, torturats i condemnats com a heretges relapses, privats dels seus béns i propietats, i lliurats al braç secular per a ser executats, amb perill de llurs ànimes, donant un exemple perniciós i causant escàndol a molts.

No és el cas d'aquest individu anònim que ha estat capturat extramurs de la ciutat, amb símptomes clars de deliri. El quadern que hem trobat entre les seves pertinences semblen clars indicis que ha tingut tractes amb el Diable en persona. I l'artefacte, també trobat mitjançant les indicacions gesticulars d'aquest home, serà estudiat pels membres del tribunal de la Inquisició.

Per tant, jo, Domènech de Vilabona, declaro que, en el termini de tres dies, siguin presentades les proves pertinents i de màxima rellevància per al cas que ens reuneix avui. Fins llavors, l'individu, que anomenarem Expòsit, serà retingut en les dependències inquisitorials amb l'extrema vigilància que es mereix qualsevol heretge i seguidor de Satanàs. I per això signo aquest Acte de Fe a la ciutat de Tarragona el 10 de setembre de l'any del Senyor de 1485.


* * *

Càtode (Itineràncies poètiques III, 59)

Desperta'm l'ànima,
Activa-la amb l'espurna
D'una alba nova
-El vers inquiet llisca
Pel laberint dels dies-.