L’he encertat de ple, mortalment. Allà on hi havia un nas, ara hi ha
una rialla sanguínia, que horroritza aquell qui el mira. La ferida no
esquitxa amb tanta força; abans que acabi el nostre número acrobàtic,
haurà expirat. Per dissimular el trau l’hi col·locaré el nas de pallasso
i, primerament, pensaran que s’ha endormiscat dins del canó de l’home
bala accidentalment, amb el seu tarannà bromista. A dalt del trapezi,
però, tindré la serenor més calculada. Per no despertar sospites. Qui la
fa la paga… Desgraciat pallasso, que no sabia com les gastava el marit
de la seva amant…
