Inclús posseint una perícia i una rapidesa enlluernadores, l'amenaça del
full en blanc és una realitat. Però hi ha massa rebombori en aquesta
síndrome. Perquè és més angoixant veure com el bolígraf —que darrerament
no utilitzes, en detriment de l'ordinador— comença a escriure sol i que
el que escriu sigui la idea que no saps plasmar des de fa mesos. Això
seria un fet agradable i afortunat, si el text romangués al paper, però
la malastrugança arriba i es lliga al moll dels ossos fins que,
capriciosament, t'abandona. O no.
Doncs bé, aquesta angoixa augmenta quan t'adones que no hi ha temps per transcriure aquelles primeres frases febrils i dur-les al suport informàtic. No pas per lent o matusser, sinó perquè, com és tan habitual en tantes llars, la bateria de l'enèsim aparell electrònic gairebé està exhaurida i cal un endoll i el cable amb el transformador corresponent per poder dur a bon port aquesta empresa. La convergència d'aquests elements, però, és menys fàcil que l'alienació de tota una galàxia.
I la recerca d'un endoll operatiu o aquell cable que —com que ets d'un ordenat que esparvera— deu haver-se enterrat, per art de màgia, sota el munt de roba per planxar, que no para de créixer. La pantalla, il·luminada de forma tènue, vaticina el caire tràgic de l'assumpte. És quan barrines amb rapidesa i lucidesa i, ja que malpenses de l'estilogràfica i de la resta de material d'escriptura tradicional, llegeixes en veu alta aquelles línies subreptícies abans que desapareguin.
Pregues perquè aquell escriptor aficionat, que ha seguit, assíduament i setmanal, les engrescadores propostes de la pàgina de VullEscriure i que, així, ha pogut enfrontar-se a la manca d'idees i d'enginy, t'escolti i sigui ell l'afortunat de bastir la història que perds segon rere segon, mentre es meravella de la perícia i de la rapidesa enlluernadores que, finalment, el visiten avui.
Doncs bé, aquesta angoixa augmenta quan t'adones que no hi ha temps per transcriure aquelles primeres frases febrils i dur-les al suport informàtic. No pas per lent o matusser, sinó perquè, com és tan habitual en tantes llars, la bateria de l'enèsim aparell electrònic gairebé està exhaurida i cal un endoll i el cable amb el transformador corresponent per poder dur a bon port aquesta empresa. La convergència d'aquests elements, però, és menys fàcil que l'alienació de tota una galàxia.
I la recerca d'un endoll operatiu o aquell cable que —com que ets d'un ordenat que esparvera— deu haver-se enterrat, per art de màgia, sota el munt de roba per planxar, que no para de créixer. La pantalla, il·luminada de forma tènue, vaticina el caire tràgic de l'assumpte. És quan barrines amb rapidesa i lucidesa i, ja que malpenses de l'estilogràfica i de la resta de material d'escriptura tradicional, llegeixes en veu alta aquelles línies subreptícies abans que desapareguin.
Pregues perquè aquell escriptor aficionat, que ha seguit, assíduament i setmanal, les engrescadores propostes de la pàgina de VullEscriure i que, així, ha pogut enfrontar-se a la manca d'idees i d'enginy, t'escolti i sigui ell l'afortunat de bastir la història que perds segon rere segon, mentre es meravella de la perícia i de la rapidesa enlluernadores que, finalment, el visiten avui.
