deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@deomises [twitter]
Perquè les passes dubitatives
Duen als indrets més goluts
Del teu cos de dolça melassa,
Argila maleable que es modela
Amb dits experts: en cada solc,
El desig i les marques de la vida.
L'epidermis reté les carícies
Com cartògrafa de la libido,
I amaga el tresor de la flama
Sense deixar mapes escrits.
Seré explorador febril en les lianes
De les teves cuixes, espeleòleg
Per devorar-te els llavis i trobar-te
Cada bri de febre espars en la carn.
Cada mirada,
Dona de primavera,
T'acaricia.
I sóc satèl·lit
Perdut, en constant òrbita
Pels teus pits d'ambre.
El desig torna:
Per habitar-te el ventre,
Esdevinc flama.
I el color sempre ens acompanya.
Òrfena policromia per quan cloguis
Aquesta nit els ulls novament.
La catifa de paraules queda estesa
Als teus peus, i el rosari d'ofrenes
Ha de guarir-te les ferides diàries.
I la lluna segueix esguardant-nos
En la balustrada on la xardor i la brisa
Endevinen que els cossos solitaris resten
Delitosos per servar l'empremta d'un mossec.
Hi ha quilòmetres entre els meus llavis
I la teva pell. Però somniaré que tornes,
Com la set a la gola, a un mil·límetre
Escàs del meu recer, a frec del silenci.
