Les llúdrigues famèliques s'abalancen de nou a la carn. Han
canviat l'hàbitat i els costums alimentaris. No hi ha esgarips ara, els
dos cossos són dos ninots sense consciència. La hipotèrmia ha fet el seu
efecte. Però encara són vius. Ho veig en els seus ulls, esbatanats i
plens de dolor i de pànic. M'han reconegut, finalment, sense caputxa.
Els observo, ja no hi ha gens de rancúnia, més aviat amb pena i
tristesa. Per les dates que són, per com ha hagut de concloure aquesta
història, enmig del dinar de Nadal. Però des de fa mesos que maquinava
aquest moment, en veure'ls follar salvatgement mentre jo era lluny del
refugi de muntanya, cercant mostres per als meus estudis biològics.
Llavors, a través dels vidres del finestral, era jo qui esbatanava els
ulls, incrèdul, era jo qui els hauria estomacat fins a l'extenuació i
que els hauria omplert de plom els cossos, era jo qui havia quedat
congelat pel panorama glacial que m'oferien aquell parell. La meva dona i
el meu millor amic, fins al moment. Els va salvar el gallet de
l'escopeta, que va sortir defectuós, sortosament. Va ser allà, a la
intempèrie, que saltà el ressort de la venjança freda i calculada.
Ara també m'adono que les llúdrigues famèliques, infal·libles mamífers carnívors, no enyoren els peixos ni els crustacis. Dins de l'aquari, el que construïa a casa enmig de la befa d'ells, que sempre es mofaven de la meva tasca de biòleg, no paren esment en la carn humana que ingereixen; sols sacien les seves necessitats bàsiques. Com jo. Entre el pampallugueig dels llums de l'arbre de Nadal, em descobreixo plorant i pensant en les properes festes, tan sol com sempre. Potser amb cava, cocaïna i els serveis d'una meuca professional, que no canviaran massa dels d'una d'amateur.
Ara també m'adono que les llúdrigues famèliques, infal·libles mamífers carnívors, no enyoren els peixos ni els crustacis. Dins de l'aquari, el que construïa a casa enmig de la befa d'ells, que sempre es mofaven de la meva tasca de biòleg, no paren esment en la carn humana que ingereixen; sols sacien les seves necessitats bàsiques. Com jo. Entre el pampallugueig dels llums de l'arbre de Nadal, em descobreixo plorant i pensant en les properes festes, tan sol com sempre. Potser amb cava, cocaïna i els serveis d'una meuca professional, que no canviaran massa dels d'una d'amateur.
