A Anna G. C.
Has entès que, per créixer, cal avançar amb passa ferma,
Disposar nit i dia dels somnis, somriure a l'adversitat
Quan la galta que ofereixes a la bufetada diària
Es cansa de resistir el tracte roí de l'existència?
Has entès que, per créixer, cal avançar amb passa ferma,
Disposar nit i dia dels somnis, somriure a l'adversitat
Quan la galta que ofereixes a la bufetada diària
Es cansa de resistir el tracte roí de l'existència?
Has comprès que, per néixer, el
coratge sembla una erma
Lluita contra els molins, un retrocés
continu al passat,
I pressents més allunyada aquesta
ajuda necessària,
Que no s'ha mogut del seu lloc i és
resistència?
Has copsat que, per créixer, la
tempesta que es desferma
Cal que sigui suportada sense defallir,
amb resiliència,
Per l'enyor dels llavis i dels dits,
per la intempèrie
Del cor quan els ponts del diàleg han
estat cremats?
Has entès que, per renéixer, cal
esborrar tota la sèrie
De rèmores que et llasten el cos, i
per poder viure plegats?
