Laberíntica sevícia (Itineràncies poètiques, 70)

Al mig del carrer.
Solament amb l'ombra
I el record dels llavis
Teus donant-me vida.

Servo la saliva
Que em resta de tu,
Perquè el laberint
Mostri la sortida.

Sóc Dèdal i monstre,
Sens fil ni Ariadna,
Vivint amb el risc

De ser devorat
Per la pròpia pena,
Sang del basilisc.

Partícula ínfima (Itineràncies poètiques, 69)

[seguiment extraoficial de La maleta de montse]

Arribaré a lloc, si és la fita
Que, a hores d'ara, he perdut?
Carrego l'embalum de la solitud,
La càrrega del dolor que m'habita.

I seré la partícula més petita
De l'Univers, el cos sense escut
Que lluita contra tot amb l'ajut
Del cor que encara li palpita.

Arribaré a lloc quan els imants
Modifiquen la brúixola i el nord
És utòpic com els somnis d'abans?

Era la teva joia, que esdevé record
D'un temps ja viscut, els instants
Que, ara, són resquícies d'un amor mort.

Escapatòria (Itineràncies poètiques, 68)

[seguiment extraoficial d'Em queda l'eixida de fanal blau]

En l'eixida m'aturo.
Hi ha més vida fora
D'aquestes quatre
Parets on el cor plora?

Tremolo, sóc l'ombra
Feble que tem la fosca
Que la fa desaparèixer.

Alcohòlica amnèsia (Itineràncies poètiques, 67)

[seguiment extraoficial de Taverna dels somnis de Laura T. Marcel]

Semblo no existir,
He entès que ja no tinc
Cabuda en el teu món.

I les ruïnes d'aquell
Castell fet de somnis clars,
Harmoniosos s'amunteguen
On el vent no vol arribar.

M'he temptat per escoltar
Un cop més la veu dolça
Que m'omplia els dies.

Ara, tot just escoltada
La darrera paraula, em repto
A recordar, a glops amargs,
L'alcohòlica amnèsia.

Fàbrica de llàgrimes (Itineràncies poètiques, 66)

Només em queda
La fàbrica de llàgrimes
Per perdonar-me.

He de recórrer
El solitari barri
A les palpentes.

La foscor porta,
Amb els mots que arrossego,
La fam d'un segle.

Plàcida (Itineràncies poètiques, 65)

[seguiment extraoficial de Al bressol de la calma d'Isabel (abans poesiaula)]

Sabré els noms del Crepuscle
Mentre la nit no arriba,
Perquè l'arrel encara
Cerca enmig de la terra
Un bri de l'esperança
Que he perdut entre l'ombra.

Callo per no dir massa
Pensaments. Seré broma,
Potser abastaré els núvols.
Mentre no torni a perdre'ls,
Tindré la calma plàcida
D'aquell qui vol renéixer.

Diré els noms del Crepuscle
Quan la llum ompli el dia.

Foscúria (Itineràncies poètiques, 64)

[seguiment extraoficial de La taverna fosca de Mon]

Taverna fosca
De l'ànima. La bóta
De la tristesa
Novament s'omple. Beu-ne
Fins que el fetge et rebenti.

Agònica (Itineràncies poètiques, 63)

[seguiment extraoficial de Bocins de calma d'Assumpta]

Per si agonitzo,
Deixo que el meu món creixi
Sense paraules,

Amb la certesa
Que el teu nom m'enverina
De mica en mica.

Fèrria distància (Itineràncies poètiques, 62)

[tannkas que segueixen, extraoficialment, Amb rovells al cor de Fanal Blau]

Glops de besades
S'arrapen als meus llavis
Com candent ferro.
No s'atura la pluja
Que rovella els quilòmetres

Que ara ens separen.
La calma s'arrossega
Entre les venes
I no deixa que cessi
L'insomni. Avui em visita.

Utòpica delícia (Itineràncies poètiques, 61)

[seguiment extraoficial de La delícia de l'escuma d'Elvira FR]

Basteixo la plenitud
En utopies que crec,
En l'escala dels somnis
Que pujo amb somnàmbula
Destresa.

I tinc l'equilibri, un nom
Que reconec com a teu,
Fins a la darrera hora
Saciat, sadollat de folla
Tristesa.

Demà reneixo, en despertar,
Sol amb les pròpies clarícies
De saber-te llunyana, gèlida
Princesa.

Nostàlgia endèmica (Itineràncies poètiques, 60)

He passejat pels paratges conquerits per l'heura.
He malmès el record i ara jugo amb la memòria
A reconstruir un món irreal, on no hi hagi elements
Que em portin a la vida al teu costat.

És humida la flaire que m'envolta, estàtica espera
D'allò que és improbable que succeeixi,
Humida com les llàgrimes que he vessat d'ençà
Que els dies comencen sense la teva veu.

Passejo, solitari i nostàlgic, arrossegant la cadena
Que em llasta els membres, les baules fetes
Amb les paraules que s'han aturat a la gola.

Demà potser sàpiga com aconseguir la lleugeresa
Del vol de les aloses, de la flonjor dels núvols.
Mentrestant, et cerco l'esguard entre estàtues.