Escapatòria (o Bífida amnèsia)(Melorepte235)

Andábamos sin buscarnos pero sabiendo que andábamos para encontrarnos

Julio CORTÁZAR (Cap. 1, Rayuela)

I la seva llengua bífida condiciona el ritme

De les passes, estàtiques o extàtiques, segons

Convingui, com qui camina rere cossos pregons

I escàpols que no deixen desxifrar l'algoritme

Més senzill de la vida; dents i escates clavades

Allà on qualque passió esdevé foc d'encenalls

I fingir és disbauxa i floc de neu fet d'estralls

I d'orgasmes, i crepitar és xiuxiueig de fulles

Mortes, dansaires, com despulles de mirades

Cegues per mons foscos com l'amor que esbulles

I ofereixes, sacrifici en la pira gèlida del cor,

Amnèsia i record en barreja homogènia, i almenys

Sents com aquest sentiment, que reptava en terrenys

Ferrenys, sols esdevé esperança agònica fins que mor.