Estic sexualment viva i emocionalment en 'standby'
Rossy DE PALMA
[La Vanguardia 30/01/2016]
He
utilitzat el xiulet d'ultrasons i, en qüestió de minuts, el gos
apareixerà entre la vegetació. El seu amo, com és d'esperar, no voldrà
perdre de vista un exemplar tan llest i car i amb pedigrí garantit. Per
molt que plogui i hi hagi gebrada, per molt que li espantin els senglars
que es reprodueixen a mans plenes i salves. Com a molt, agafarà
l'anorac per resguarda-se de la baixa temperatura, tot depèn del seu
temps de reacció. El gos, però, ja estarà endinsant-se pel bosc i
dirigint-se a la ubicació exacta del xiulet, que també és la meva. No em
cal el pleniluni per percebre què succeeix al meu voltant, però una
ajuda afegida mai no està de més. Les potes del ca seran discretes, però
no tant perquè la meva oïda no les detecti. Les trepinades del noi, més
matusseres, confirmaran que el meu pla segueix el curs que havia
imaginat.
Mentre el cànid ensumi el rastre de menjar que he
escampat per tot el perímetre, ell arribarà esbufegant a l'alçada del
pou. Hi trobarà el brocal, la corda i la politja ben coberts de molsa i
líquens i el resplendor de les mànegues de llums leds al fons de
l'excavació. Allà, palplantat, es preguntarà què coi està passant.
Aquell marge de temps serà crucial perquè l'encanteri li anul·li la
consciència i caigui sota el meu influx. L'esclavitzaré per gaudir-lo i
perquè em saciï aquesta demència selènica, sense fixar-me en la seva
mirada seductora o el seu cos perfecte. Només serà avui, que necessito
un mascle per sadollar aquesta lava que em crema dins del ventre. Demà,
l'estat febril s'haurà calmat lleument i el podré controlar. Si no, la
fam lúbrica, que em regeix tan sovint (i més gràcies a la lluna plena),
se m'apoderarà i, llavors, amb quin ànim, amb quina decència presentaré
la Gala dels Gaudí?
