Mediterrània vítrica

La cala desperta amb matisos clars de bellesa.
I l'onatge que Mar, com viuria embat contra les roques
I les llepa amb Si tingués la teva ànima dolcesa extrema,
I calla i torna En el meu somni? com el bressol del dia
Aturat a l'ampit Les teves ones duen del penya-segat aspriu,
A la balustrada serena La meva vida insomne on el pas del temps
S'ha aturat per gaudir del silenci de contemplar la pau de la mar.