Adolescència i peripècies (o Històries ombrívoles)(RPV249+Niporepte133)

A tota Liesel Meminger anònima...

Perquè l'horror i la sang poden esborrar
El plaer més gran d'aquest món, llegeix-me
En somnis o en plena agonia, en l'holocaust
De l'ànima abans que sàpiga que et perdo.

Perquè la inquietud i l'esperit lliure peixen
El guariment i la cendra, el desànim i la por,
Guia'm entre línies i paràgrafs, cap al teu
Pit adolescent, tendre, alè gèlid de la boira.

Perquè ets influx i reflex, flum que transforma
Els meandres en siluetes per combatre la vetlla,
Omple'm els llavis d'històries ombrívoles i noves.

Perquè sóc lligam entre els teus braços, impuls
Abassegador i clam contracorrent, fàstic i goig,
Narra'm les peripècies de l'home; també l'horror.

En guàrdia (REC, de Cadena Ser Castelló)

Compartim moments però ningú no se n'adona. Sobretot perquè passem gairebé desapercebuts. No ens molesten, tampoc no pregunten. Ni tan sols ens parlen a tots dos. Per a aquests moments delicats, que requereixen una ment oberta i sense prejudicis, ja hi sóc jo, que replico davant qualsevol consulta, aldarull o insult. Fins i tot a la nimietat més banal. L'autocontrol, la sang freda mai no fallen, precisos com la punteria. Tant patrullant com en un atestat, som col·legues inseparables, la meva ombra i jo.

L'horror de Nadal (o Regalèssia)(Disparador #11 d'Orciny Books)

En despertar, la boca pastosa, amb un regust de regalèssia, em fa mal. No fou bona idea fer un ninot després de la nevada i la tempesta familiar del dia anterior, enmig del dinar de Nadal. Però era una forma de reconciliar-se entre germans. A més, tothom sap que aquestes dates propicien els conflictes de família. El que no esperava, però, era que, tot aprofitant que amuntegava neu per al cos, el meu germà, rancuniós, m'estampés la pala als morros. I menys que l'eina li servís per cavar la meva pròpia tomba, al meu jardí, sota les fabàcies, encara viu.

Orciny Books 

Pèrdua diària (o Paremiològica)(31 paraules de VullEscriure; 22)

Qui dies passa... perd la salut mentre minven les paraules...