[seguint un poema de Jaume Dargó]
(...) I, escoltant els llamps, diràs
Que tot el que t'envolta és fosca,
Deliri, lletania arrecerada
On augurar és creença ancestral?
Puc saber els noms de tot arbre
Plantat al Paradís primigeni
O fingir que els núvols són lianes
Que lliguen cor i mans a la terra?
Torna a repetir-me els desigs
Que somnies, la vida que anheles
Sense cloure els ulls ni un sol
Instant, per veure que no és un somni.
Dors de la mà que m'acaricia,
A la recerca del caliu que reconforta
Avui que l'enyor duu les lletres
Del teu nom, avui que som pluja.
Que tot el que t'envolta és fosca,
Deliri, lletania arrecerada
On augurar és creença ancestral?
Puc saber els noms de tot arbre
Plantat al Paradís primigeni
O fingir que els núvols són lianes
Que lliguen cor i mans a la terra?
Torna a repetir-me els desigs
Que somnies, la vida que anheles
Sense cloure els ulls ni un sol
Instant, per veure que no és un somni.
Dors de la mà que m'acaricia,
A la recerca del caliu que reconforta
Avui que l'enyor duu les lletres
Del teu nom, avui que som pluja.
