Sàssola

Com un nàufrag que no pot buidar
La barca amb l'ajuda de la sàssola,
M'he endinsat en la mar d'estimar-te
Sense més rumb que els teus llavis tendres.

I espero els alisis que desvetllen
La calma quan ja ha acabat el torb,
Aquesta calma que amb res sotsobra.

Ascendència ciclòpia (RPV205)

[A Carme Cabús]


En el buit, la pedra somnia en la gravetat.
Potser la desitja amb el ressò del terratrèmol
I el vent és èmul
Perfecte entre ombres quietes, de grandiositat.

I s'arrelen els fonaments de la llar al penya-segat,
Espiral de vertigen
Que ofereix la panoràmica única. Com en l'origen,
Ni foc ni déus semblen emparar-nos, sols el sòl lat.

Cridem el fat
Perquè ens mostri un camí contra el tall que no minva,
Que ens deixa en l'aïllament d'un cor isolat.

I despertarem si el que veiem és la realitat,
Somniada ciutat?
En el pont, la presó té una sortida: la timba.