En els teus llavis, les espècies exòtiques
Que em recorden la infantesa, la tendresa
Que exhales i m'insufla ànim als membres.
Creixo a l'empara de la minestra necessària
Per suportar l'absència, l'abundós plat que sustenta
I multiplica constantment la fam per devorar-te,
I, en dejú, t'espero per obtenir les àgapes promeses.
