Llémenes (o Diplomàcia)(Relats Conjunts)

Fa molt de temps, en una comarca

molt, molt allunyada...

enmig del silenci d'un despatx

sonava un telèfon amb insistència,

com un signe premonitori

que aquella trucada duia

nefastes notícies, espúries intencions...

—...

—Sí, jo mateix. Digui'm.

—...

—Com? Llémenes? Llémenes i polls a la sala on s'exposen els fragments del retaule de Santa Anna? S'hi ha apropat cap grup escolar les darreres setmanes?

—...

—N'estan segurs?

—...

—Això és una bestiesa... No poden venir d'aquestes obres d'art. Com a molt, algun corc o un fong estrany que ataqui el material de...

—...

—Intactes? Cap desperfecte en la superfície ni en l'interior? Però em dieu que l'origen de la plaga ve de les peces...

—...

—Des de l'any 1936 o des del segle XVI?

—...

—Bé, vostès són els experts, els entesos...

—...

—Ah, no pas, no, això sí que no... Caldria desallotjar les obres d'art, fumigar tot el perímetre de la sala, esperar un temps prudencial per retornar-les al seu lloc, i que tot plegat no causi un rebombori negatiu per al Museu. És a dir, un impossible, si fa no fa...

—...

—No m'ha deixat massa marge de temps per tenir un pla B a la seva problemàtica. Però jo crec que la solució seria visitar la rodalia de Santa Maria de Sixena. Ara que el bisbat de Barbastre-Montsó sembla que vol enfortir la seva influència a la resta de les parròquies de la diòcesi, aquestes ínfules ens poden ser favorables.

—...

—No és fàcil d'entendre sense antecedents, o sense saber on ens cal arribar. En aquests moments, però, aquestes peces d'alabastre són una patata calenta en les nostres dependències i hem de desfer-nos-en amb els mínims escarafalls possibles.

—...

—De quina forma? Fent publicitat d'allò que guardem aquí i que els pertany. Amb diplomàcia i bones maneres, amb el punt just d'ofesos i de víctimes d'una injustícia tan palpable.

—...

—La compra era legal, sí, però digui'm una altra tàctica per desempallegar-nos d'aquestes bestioles i dels seus ous sense rebre cap conseqüència en les arques del Museu.

—...

—Pensin-s'ho, d'acord, sense pressa però sense pausa tampoc. Que la Justícia és lenta però no cal exagerar...

Relats Conjunts

Existència (o Nàusees)(Relats Conjunts)

Es lleva amb l'ànim pels núvols, amb la positivitat al màxim nivell, com un superheroi que se sent capaç de salvar el món tot sol. Després de prendre una dutxa ràpida, s'afaita la barba i es clenxina els cabells tot dissimulant l'alopècia incipient. Es deixa un bigoti minso, que li confereix un aspecte respectable, seriós, responsable, i s'observa al mirall. Li agrada el reflex que li retorna: un rostre ple d'esperança, uns ulls lluminosos il·lusionats. Té la sensació que aquesta cita li donarà fruits anhelats. Els mesos de malastrugança no poden ser infinits...

Tria la seva camisa preferida, els pantalons de pinça, que ha heretat del veí acabalat, quasi intactes. També té llestos els mitjons, sense cap tomàquet per sargir, i les sabates, enllustrades la nit anterior amb esforç i zel. Fita de cua d'ull el despertador digital i cal que s'apressi. Té deu minuts per recórrer quatre xamfrans i arribar a l'hora acordada. D'una revolada, endrapa una llenca de pernil dolç i un glop de cafè fred, que la mare ha deixat preparar fa hores, i surt per la porta amb la jaqueta a les mans. Se la posarà mentre baixi les escales, amb el risc de trencar-se el cap contra els graons si ensopega.

(...)

Relats Conjunts