Es lleva amb l'ànim pels
núvols, amb la positivitat al màxim nivell, com un superheroi que
se sent capaç de salvar el món tot sol. Després de prendre una
dutxa ràpida, s'afaita la barba i es clenxina els cabells tot
dissimulant l'alopècia incipient. Es deixa un bigoti minso, que li
confereix un aspecte respectable, seriós, responsable, i s'observa
al mirall. Li agrada el reflex que li retorna: un rostre ple
d'esperança, uns ulls lluminosos il·lusionats. Té la sensació que
aquesta cita li donarà fruits anhelats. Els mesos de malastrugança
no poden ser infinits...
Tria la seva camisa
preferida, els pantalons de pinça, que ha heretat del veí acabalat,
quasi intactes. També té llestos els mitjons, sense cap tomàquet
per sargir, i les sabates, enllustrades la nit anterior amb esforç i
zel. Fita de cua d'ull el despertador digital i cal que s'apressi. Té
deu minuts per recórrer quatre xamfrans i arribar a l'hora acordada.
D'una revolada, endrapa una llenca de pernil dolç i un glop de cafè
fred, que la mare ha deixat preparar fa hores, i surt per la porta
amb la jaqueta a les mans. Se la posarà mentre baixi les escales,
amb el risc de trencar-se el cap contra els graons si ensopega.
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada