Després de
rememorar el tret, a l'altiplà desert, fa unes passes enrere i s'amaga
dins de la cova de nou. Als narius li persisteix l'olor de pólvora,
també la memòria, que costarà d'esborrar. Tant allò que ha captat la
pupil·la i ha quedat registrat en cada neurona com allò que han percebut
les terminacions nervioses de la seva pell. Dins del cau, li sembla
seguir escoltant la cridòria i les queixes, l'esclat de ràbia que no
s'aturarà. Però se sent protegit en la concavitat de l'amagatall. A
pesar de saber que aquella bala ha abatut un ésser viu, té son i dormirà
sense cap problema, sense pesos ni rosecs a la consciència. Es mostra
impassible, tan calculat que no hi ha res que l'aturi quan pren la
decisió: supera qualsevol limitació física i s'enforteix psicològicament
fins al punt de sentir-se invencible, infal·lible. Abans d'estirar-se
al jaç, regira el farcell de les provisions i n'extreu una llauna
d'estofat de vedella. L'engolirà sense escalfar, per no despertar
sospites ni deixar més rastres dels necessaris. Sap que hi ha una
recerca endegada, que qualsevol individu que el trobi i el reconegui pot
disparar-li a boca de canó, sense contemplacions. Com ell mateix ha
fet.
S'arrecera sota l'abric, que actua de vànova precària. No hi ha foguera per sentir el confort d'una llar, tampoc cap lot o llum d'oli que l'il·lumini quan el sol ha caigut. Hauria d'haver fugit, abandonar aquest paratge, on durant setmanes han estat planificant-ho tot. Però se sent exhaust. Només ha reunit forces per a la pregària del crepuscle. Té la convicció de qui actua sota els designis de Déu però la sang és més espessa que l'aigua de les ablucions. I l'esguard que demana misericòrdia fendeix més profundament l'ànima. Ho sap, per això tanta fadiga... Avui, 18 Rabî Al-Awwal de 1436 (*), dos dies després de presenciar la matança, en M. s'adona de l'estupidesa de voler aturar un llapis, que és la veu de tothom per a tothom, amb l'eixordador bram d'una arma. Perquè, com un dòmino gegantí, han aparegut milers, milions de nous llapis per recuperar la sang vessada.
(*) Data equivalent al 9 de gener de 2015, en el calendari islàmic.
Text dedicat als morts en la matança del diari satíric Charlie Hebdo
