(En cada plec del jaç on has reposat O en el somriure clar que t'acompanya. Potser en el silenci entre les paraules Que pronuncies o a flor dels teus llavis.
En l'arbre que t'ofereix la seva ombra O en el núvol que travessa el cel en silenci. Potser en la forquilla que ajuda a alimentar-te O en el matí que et roba el son dia rere dia.
En la quietud de la nit que ens empara O en la distància que separa les estrelles Dels teus ulls. Potser en el refilet de l'alosa.
En l'horitzó del capvespre o en la mar materna. Potser en cada gra de sorra de la nostra platja.) Per què penso en el teu ventre quan ubico la Poesia?