Permeto que el silenci
Em robi l'ànima.
I la mirada.
I allò que més desitjo
(Tu, el riu, la calma...)
20/7/11
Cleptòmana transparència (Itineràncies poètiques III, 52)
[seguiment extraoficial del poema Riu, de lolita lagarto]
A les palpentes,
Permeto que el silenci
Em robi l'ànima.
I la mirada.
I allò que més desitjo
(Tu, el riu, la calma...)
Permeto que el silenci
Em robi l'ànima.
I la mirada.
I allò que més desitjo
(Tu, el riu, la calma...)
Pronúncies poètiques (Itineràncies poètiques III, 51)
O en el somriure clar que t'acompanya.
Potser en el silenci entre les paraules
Que pronuncies o a flor dels teus llavis.
En l'arbre que t'ofereix la seva ombra
O en el núvol que travessa el cel en silenci.
Potser en la forquilla que ajuda a alimentar-te
O en el matí que et roba el son dia rere dia.
En la quietud de la nit que ens empara
O en la distància que separa les estrelles
Dels teus ulls. Potser en el refilet de l'alosa.
En l'horitzó del capvespre o en la mar materna.
Potser en cada gra de sorra de la nostra platja.)
Per què penso en el teu ventre quan ubico la Poesia?
Màgia aquàtica (Itineràncies poètiques III, 49)
Per les mars que són nostres
Des que vam néixer.
La pell antiga
De l'onada el bressola
I s'endormisca.
El somni dins del somni,
Somniant que desperta
I veu la màgia
Fins a l'horitzó -blava
Sina de l'aigua.