Aire. Més aire si cal. I tot el món
en un devessall
De llum per als ulls del poeta que
escriu l'origen
De la vida amb lletres de foc i de
terra, amb l'aigua
Del riu de l'existència que s'escola
fins a l'última vall.
Foc. Més fogueres on cremar allò que
ens és aliè
I fer de les cendres un nou territori
que perllongui
L'estada fructífera de la sement en la
Terra i sigui
Regada per la pluja; i la brisa, el seu
primer alè.
Terra. Més hectàrees si vols. I
enterrarem les pors
Fins que el dinosaure desperti en el
xipoll de l'onada
I en l'escalfor de la llar i ens la
robi del nostre redós.
Aigua. Més mars per navegar-hi i
eixamplar el món
Que ens pertany i cantem amb melodies
que flairen
Com la tempesta, com la lluïssor d'un
somni pregon.
