I el poema, que neix quan no el reclames
Ni el veneres, com la musa fugissera
Que retorna al teu costat si no l'anheles.
I he sabut que les portes del somni
S'havien obert de bat a bat per no cloure
Els ulls i rendir-me als mots de la brisa,
A la callada tramuntana i al mestral ferotge.
Navego mar enllà, on l'horitzó perd llunyania
I es guarden les llavors dels arcs de la pluja:
Per al meu llagut busco les veles més blanques.
M'ha atrapat el dia quan la nit s'enduia la lluna,
Quan el llençol del cel s'impregnava de núvols
I he cantat al vers pur, a la melodia lliure dels besos.
