Caramel

I sabràs què esperes quan la tendresa només té el nom de la impaciència,
Quan la teva vida s'escola entre missatges deixats en la tempesta?

I els teus llavis només dibuixen les siluetes dels núvols lliures,
La sorra dins del rellotge que marxa per a no aturar-se ni un sol instant.

I sabràs on guardar la teva pell quan la soledat és esmolada com l'absència,
Quan només hi ha esperança per a obtenir silencis de la requesta?

I el teu món és ínfim si esperes uns besos que t'omplin de somriures,
La llum t'escalfa l'ànima lleument mentre el dolor s'escampa al teu voltant.