[proposat per boeing]
Poca esperança que s'escola
Entre les llambordes d'una estació solitària.
Hàlit que neix on els somnis
No gosen començar, que ajuda
A respirar i poc més, sols és indici d'existència.
Quin tren la durà lluny d'ella mateixa?
Quin trajecte s'endinsarà per a trobar-se?
Llisca la llum i llepa la llunyania
On llaurar els llims de la lletania
Que es deixen modelar amb facilitat per la llàgrima.
Llença la llangor enllà però és llàntia
Que enlluerna el llast de la llàstima
Enmig de l'embalum de l'equipatge sobrer, ànim exigu.
I el tren no arriba encara, trist dia grisós per als núvols de la vida...
