Tem el blanc. I quedar-se'n encara més, però el
seu posat i la seva fesomia, completament impassibles, en una ganyota
d'esbalaïment esmaperdut tan estudiada com artificiosa, enganya
qualsevol detractor. Parla sense dir res, sent sense escoltar ni sentir
cap mena d'impuls que li digui que segueix viu. Amb el balbuceig de qui
encara emet sons però no raona ni produeix idees. Darrere de la tramoia
del teatre en què exerceix el seu paper més reeixit, els malabarismes i
els jocs circenses es compaginen amb els oxímorons i els
embarbussaments. I aquests afers temeraris tenen doble mèrit per la seva
limitació en la pronúncia. Però, tot i així, es pronuncia amb frases
tan buides com insensates, redactades per no detectar-s'hi cap anomalia
dubitativa ni cap dubte anòmal.
Tem el blanc, i també el roig, i qualsevol cromatisme que no sigui afí al seu blau, per si esdevé diana dels dards d'altri si queda in albis, in sæcula sæculorum. Com a l'institut, sempre recorda locucions llatines, que confereixen verbigràcia i seriositat al discurs, per molt ximple que sigui. Ara, però, la suor freda l'envaeix, després d'una nit quasi sense dormir, quan la imatge del President de la Generalitat amb el Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya l'aclapara. Tartamudeja el gallec papissot, i sols sap pronunciar la darrera síl·laba negativa del seu nom.
Tem el blanc, i també el roig, i qualsevol cromatisme que no sigui afí al seu blau, per si esdevé diana dels dards d'altri si queda in albis, in sæcula sæculorum. Com a l'institut, sempre recorda locucions llatines, que confereixen verbigràcia i seriositat al discurs, per molt ximple que sigui. Ara, però, la suor freda l'envaeix, després d'una nit quasi sense dormir, quan la imatge del President de la Generalitat amb el Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya l'aclapara. Tartamudeja el gallec papissot, i sols sap pronunciar la darrera síl·laba negativa del seu nom.
