El reclam del plor, la vida de nena gran
Que no deixen créixer. Però atura les gotes
Salades que inunden la teva mirada.
Tems el demà, potser? L'aflicció de saber-te
Dèbil en un món on ets la immensa minoria?
(En els teus llavis l'estornell i l'alosa reposaran)
Entre les quatre parets de la pobresa extrema,
Enmig del torrent de buidesa que no sabrà
Mai que existeixes, malgrat que t'arrossegui,
Somiques al no-res, per trobar uns ulls afables.
I no guaites al teu voltant, perquè no intueixes
La llum absent, la sortida que ajudi a sobreviure
Al silenci, a caminar cap al futur sense llàgrimes.
