Florirà la flor amb fermesa tan formosa
Com fràgil, foc de qui fingeix no conèixer la flama,
Blancor que fuig i fremeix amb el funambulisme
Extàtic del pètal deixat al sol i a la brisa.
Abrusarà el camp i la terra, fidel a l'origen,
I l'omplirà amb l'esplendor que l'engendra,
Amb l'esperit de núvol volàtil arrelat a la terra,
Mentre el temps de llum minvant es deixa enrere.
Conquerirà el més adust i aspriu dels paisatges,
Enmig del brancam curull de siluetes sinuoses
I d'ales enigmàtiques, properes al cel que s'allisa.
Florirà la flor i fecundarà la ferida oberta
Al centre del cel, colors càlids del capvespre,
I la blanca, blana, benèvola brisa esdevindrà cirera.
Com fràgil, foc de qui fingeix no conèixer la flama,
Blancor que fuig i fremeix amb el funambulisme
Extàtic del pètal deixat al sol i a la brisa.
Abrusarà el camp i la terra, fidel a l'origen,
I l'omplirà amb l'esplendor que l'engendra,
Amb l'esperit de núvol volàtil arrelat a la terra,
Mentre el temps de llum minvant es deixa enrere.
Conquerirà el més adust i aspriu dels paisatges,
Enmig del brancam curull de siluetes sinuoses
I d'ales enigmàtiques, properes al cel que s'allisa.
Florirà la flor i fecundarà la ferida oberta
Al centre del cel, colors càlids del capvespre,
I la blanca, blana, benèvola brisa esdevindrà cirera.
