Amb el cavallet ben assegurat i el
llapis de carbonet amb bona punxa, des de dalt del turó observo
l'escena que he triat. Ha parat de nevar; l'aire és gèlid, però,
entre la bufanda, el barret i l'abric nou de trinca, aconseguit a
canvi de dos esbossos, gairebé no el sento. Els pujols del voltant
s'han enfarinat de debò, i els arbres, orfes de fulles, destaquen
encara més llur esqualidesa. A la vall, el riu i els petits
embassaments s'han glaçat i la gent de les rodalies aprofita per
patinar-hi i jugar a fer batalles de boles de neu. Els trineus tampoc
no hi manquen.
Les teulades dels edificis, igual que
el paisatge, també han quedat blanques immaculades. Serà fàcil,
aquest cop, trobar les tonalitats. Així descansaré després de la
feinada que suposà acabar la “petita” Torre de Babel. Encara em fan mal els ulls i l'esquena de
tan d'esforç... I quatre ocells mal comptats, que encara no han
migrat cap a terres menys fredes que les belgues, voleien a la
recerca d'alguna baia o insecte per dur-se al bec, en un mos frugal,
gens notori.
Els lladrucs dels gossos, excitats i
histèrics, m'indiquen que avui serà una nova jornada de caça per a
en Hans, l'Andries i en Martijn, els que diumenge rere diumenge
deixen l'escalfor de la llar per abatre llebres, faisans o, si tenen
sort, un senglar o un cérvol. Lentament, i amb força cura,
descendeixen pel vessant del turó, sense parar esment en la meva
presència, ni en el bon dia que els he murmurat, amb la boca tapada
per la bufanda. Són murris, més del que eren abans dels rumors.
Perquè, també, saben que estic esdevenint un pintor cèlebre.
S'allunyen i els observo. També els
inclouré al llenç, per què no? Gargotejo les tres figures humanes
i la desena llarga de gossos, i l'escalfor de la foguera acabada
d'encendre sembla reclamar un lloc dins del quadre. Els tres caçadors
han quedat fora de l'abast de la meva vista. I això és recíproc,
ells tampoc no em veuen. Deixo el llapis i el cavallet. Em frego les
mans, glaçades i balbes, mentre començo el camí cap a casa de
l'Andries. Dissimuladament, perquè els carboners no endevinin les
meves intencions. Allà m'hi espera l'Annegreet, la jove i bella
esposa de l'Andries, la que tant detesta els diumenges de cacera, la que
tant estima el tacte dels meus dits d'artista i el traç del meu pinzell...
