Memòria (o Trèmula delícia)[dibuixet]

Recorda'm la dolçor del caqui de mel, Leonor,
La saviesa exultant de la Natura en cada carícia,
Quan la fruita és madura i conserva tota la delícia
Del sol autumnal, de la pell colrada, de l'amor.

Recorda'm de nou la branca trèmula de l'arbre,
La deu perenne d'un esclat de joia en l'ampit
D'una finestra oberta a l'horitzó, al bell delit
D'esperar-te on la brisa perfila núvols de marbre.

Recorda'm la veu i la mar, la platja per fer el bes
Imprecís i tímid, per endegar el foc lent de la sorra
Als llavis, el gust salobre que mai no s'esborra.

I sabré que el teu nom em manté despert després
De la fadiga, i que em poden bressar els teus braços
Per respirar, abans que l'alba em desvetlli els ulls lassos.

Cadència (o Llàgrimes)[Minicrida #009 de VullEscriure "Plor descontrolat"]

L'ull s'entela, sense avís previ, un cop més, just després de caure la darrera llàgrima. Se'n formarà una de nova en qüestió de segons, que seguirà un recorregut similar a les anteriors gotes amb una precisió i amb una cadència que ningú no sap explicar-se. En silenci, ha atrapat la seva presa i ara la devora tranquil·lament amb voracitat reptiliana, perquè el protegeix la seva cuirassa natural. Fora de l'aigua, el caiman també plora, sense parar. Però segueix essent veloç. I un perill constant.