Recorda'm la dolçor del caqui de mel, Leonor,
La saviesa exultant de la Natura en cada carícia,
Quan la fruita és madura i conserva tota la delícia
Del sol autumnal, de la pell colrada, de l'amor.
Recorda'm de nou la branca trèmula de l'arbre,
La deu perenne d'un esclat de joia en l'ampit
D'una finestra oberta a l'horitzó, al bell delit
D'esperar-te on la brisa perfila núvols de marbre.
Recorda'm la veu i la mar, la platja per fer el bes
Imprecís i tímid, per endegar el foc lent de la sorra
Als llavis, el gust salobre que mai no s'esborra.
I sabré que el teu nom em manté despert després
De la fadiga, i que em poden bressar els teus braços
Per respirar, abans que l'alba em desvetlli els ulls lassos.
La saviesa exultant de la Natura en cada carícia,
Quan la fruita és madura i conserva tota la delícia
Del sol autumnal, de la pell colrada, de l'amor.
Recorda'm de nou la branca trèmula de l'arbre,
La deu perenne d'un esclat de joia en l'ampit
D'una finestra oberta a l'horitzó, al bell delit
D'esperar-te on la brisa perfila núvols de marbre.
Recorda'm la veu i la mar, la platja per fer el bes
Imprecís i tímid, per endegar el foc lent de la sorra
Als llavis, el gust salobre que mai no s'esborra.
I sabré que el teu nom em manté despert després
De la fadiga, i que em poden bressar els teus braços
Per respirar, abans que l'alba em desvetlli els ulls lassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada