Es desperta amb el so de fons dels primers compassos de l'ària de la Suite per a orquestra número 3 en Re major (BWV 1068), de Johann Sebastian Bach, coneguda també amb el nom d'Aire per a corda en Sol.
Però té la peresa d'un dissabte al matí i no es lleva encara. La mare
deu feinejar per casa, després d'haver preparat l'esmorzar per al pare,
tot prenent un cafè a peu dret. Com que sap que sol gandulejar al cap de
setmana, ja no para la taula per a ella. La sent taral·lejar la melodia
d'aquesta peça que tant els agrada, als pares, i que sempre intenten
que interpreti al violí. És una composició massa difícil per tocar-la
amb les poques classes que porta, i sempre troba una excusa millor per
escurçar —i inclús posposar-los— els minuts diaris de pràctica amb
l'instrument.
A través de les escletxes de la persiana, detecta
un sol càlid que li anuncia un nou dia d'hivern amb temperatures
estiuenques, com ja va essent normal enguany. A terra, entre les
plantofes, el llibre que l'ha abduïda durant la matinada i que no ha
parat de llegir fins que el pare l'ha enxampada encara desperta. Les
aventures d'Isabel, d'Ernestito Tejada i de la resta de nens que
protagonitzen Camino del aire, de Martín Ortega Carcelén (2015, Ed. Cuadernos del Laberinto),
li semblen tangibles, versemblants, com diria el pare. Però són
adjectius que no acaba d'entendre i mai no gosa preguntar-ne el
significat, ni cercar-lo al diccionari. Creu que, si ho preguntés, la
veuria com una nena burra, ignorant. I això no vol que ocorri perquè no
és cert.
Es cabdella en posició fetal per regalar-se cinc minuts més de treva per a desplegar la ganduleria a la màxima extensió, i després ja començarà les diligències d'endreçar la seva habitació i d'enllestir els deures de l'escola i, si queda temps, es disposarà a practicar amb el violí Anirem a Barcelona, que és la partitura que haurà d'interpretar a l'audició de Nadal. I arribarà l'hora de dinar i respirarà alleujada. Deixarà l'arquet i l'instrument, tornarà a pensar en el llibre, tot recitant la lletra d'aquella cançó popular (Anirem a Barcelona,/ comprarem un violí/ per a fer ballar les xiques/ lo diumenge de matí). I jugarà amb la consola o amb la tauleta i esperarà que arribi l'hora de sopar i d'allitar-se. Gairebé sense adonar-se'n, haurà transcorregut el dissabte.
Tornarà al llibre, quan la calma regni a casa i, sobretot, a la seva habitació. I així sabrà els motius pels quals els nens s'escapen de les seves cases. Almenys si el pare no la torna a destorbar en el punt àlgid de la lectura i la sermonegi perquè és massa tard per estar llegint. Pregarà perquè, aquesta vegada, no decideixi transformar-se en Llop Ferotge per trobar el Conill Blanc de l'Alícia al País de les Meravelles entre els llençols. Perquè és un joc que ja no la diverteix com quan era més petita.
Es cabdella en posició fetal per regalar-se cinc minuts més de treva per a desplegar la ganduleria a la màxima extensió, i després ja començarà les diligències d'endreçar la seva habitació i d'enllestir els deures de l'escola i, si queda temps, es disposarà a practicar amb el violí Anirem a Barcelona, que és la partitura que haurà d'interpretar a l'audició de Nadal. I arribarà l'hora de dinar i respirarà alleujada. Deixarà l'arquet i l'instrument, tornarà a pensar en el llibre, tot recitant la lletra d'aquella cançó popular (Anirem a Barcelona,/ comprarem un violí/ per a fer ballar les xiques/ lo diumenge de matí). I jugarà amb la consola o amb la tauleta i esperarà que arribi l'hora de sopar i d'allitar-se. Gairebé sense adonar-se'n, haurà transcorregut el dissabte.
Tornarà al llibre, quan la calma regni a casa i, sobretot, a la seva habitació. I així sabrà els motius pels quals els nens s'escapen de les seves cases. Almenys si el pare no la torna a destorbar en el punt àlgid de la lectura i la sermonegi perquè és massa tard per estar llegint. Pregarà perquè, aquesta vegada, no decideixi transformar-se en Llop Ferotge per trobar el Conill Blanc de l'Alícia al País de les Meravelles entre els llençols. Perquè és un joc que ja no la diverteix com quan era més petita.
