deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@deomises [twitter]
Buscar la frescor de l'herba
Als prats gerds del teu ventre;
Saber que les goludes muntanyes
Fan tentines davant dels meus llavis;
Viure a contracor una vida majúscula
Entre el mossec i la llambregada;
Intentar guarir-me del trasbals sinuós
Del cos sibilant que t'habita;
Esdevenir cap de ramat per dirigir-me
Cap a les sendes clares de les teves
Mans de pastora, sense cap queixa;
Flairar la brisa i impregnar-me
Amb la teva fragància, que em marca
A ferro la pell. Viure per transhumar-te.
Olors de mil cuines per despertar la fam
Que tinc de tu, de masegar-te la pell
Amb carícies que llauren el fèrtil camp
Dels teus malucs, d'endinsar-me en el castell
Pacíficament, sense sang ni combat reals,
De nedar pel fossar de llençols que et defensa,
De demostrar-te, des del despertar, que em cals
Amb llinatges o sense, d'obtenir una recompensa.
Reina de cors, princesa del coixí on reposes
La testa, em catapulto cap a la festa del somrís,
Del petó, de la saliva desbocada, un nou Sant Jordi
Desarmat, desproveït de muntura, deixat al pendís
Del teu ventre, vers la batalla, mentre recordi
Que en els teus llavis no hi ha dracs, només roses.
Deu punts de sutura
Per a la matèria orgànica
Del país veí, cabra púbica
Que fa pública la vergonya
D'ésser rèptil i poll alhora,
I saber que, tard o d'hora,
Arribarà el desguàs impassible,
La crua realitat de parrac de bonze.
I el malalt terminal
És cadàver en potència, agònica
Ombra que s'arrossega.
Deu punts sense usura,
I la ferida no arriba a sagnar
Però la cicatriu és profunda.
