A M. R. B., el titella papissot
Dies de passar fam, amb les soles de
sabata llestes
Per ser devorades esdevingudes filet
suculent, sols
I cansats de les bufetades vingudes de
qualque banda,
De les plantofades d'un futur
estranyament millor.
Nits d'insomni i de misèria, amb el
rau-rau del cap
Enmig de l'estómac, i aquestes
vísceres que senten
Basques de tot allò que ens envolta,
com un verí
Que hem d'engolir, junt amb la queixa i
la rebel·lia.
Jorns de buidesa interior i de dèficit
d'abraçades,
Si el xim-xim és diluvi que ens
deixarà sense llar
I amb el discurs de trista comicitat
d'un míser clown.
Vetlles eternes de decisions i de
condicions subjugades,
Entre fantasmes en blanc i negre, del
passat, mentre un
Putxinel·li creu que ens governa,
minúscul gran dictador.
