Saps? Avui he tornat a somniar que
t'esperava, que rellegia els volums de poemes d'aprenentatge que
havies enquadernat amb cobertes de color granat, símil pell. Hi ha
la força de la rebel·lia adolescent en aquells poemes, i t'hi
identifico. T'he esperat amb la túnica blau marí, la que calia
vestir per ubicar millor els hexàmetres que t'entestaves a escriure
en ple segle XX. Però qualsevol et deia que els temps havien
canviat...
Saps? Avui he encès novament la
làmpada tènue al capdamunt de la volta, construïda amb perícia
medieval i roques ancestrals, igual que la Biblioteca que empara
aquells llibres més mutables. Els que llegies en l'hermetisme més
extrem, en el silenci més sepulcral possible. Com si la quiromància
i la literatura s'haguessin agermanat, arraïmat amb la teva ànima
feblement resistent. I, tot i saber la teva absència, les passes
ressonaven en llurs pàgines.
Saps? Avui he comptat un a un els
exemplars obtinguts en la recerca malaltissa del Llibre Únic, el més
perfecte que s'hagi pogut idear i imprimir, aquesta perquisició que
et llastava l'existència mentre les lleixes esdevenien murs, els
llibres es metamorfosaven en graons per apropar-te al vertigen de
l'abisme, el mateix precipici que va saber embruixar-te i engolir-te,
mentre jo m'acontento a haver-me convertit en idòlatra teva, germà,
amic, Poeta, en espectre.
