Es desperta amb la incomoditat que ofereix l'arrogància i la fatxenderia. És aviat per sortir amb presses, així que es prepara una dutxa, conscient de l'enrenou que ha suscitat la seva darrera acció. Tan plena d'originalitat... Somriu davant del mirall, el cabell canós el fa sentir-se cada dia més atractiu. Parla a la imatge amb un deix de sensualitat que, barrejat amb l'accent, ell mateix el troba d'allò més temptador. Gairebé nu del tot, només duu els calçotets de mitja cama, es repassa amb la mirada i hi ha una escalforeta que li puja del sotaventre arran de l'espectacle que observa.
Decideix que mirarà el diari i canvia la dutxa per un bany relaxant. Col·loca el tap de goma al desguàs de la banyera, que es va omplint lentament. La premsa és damunt de la còmoda, l'Antònia l'hi ha deixat sense fer soroll. Així li agrada, amb la màxima discreció i amb la docilitat de dona subjugada. Fulleja el diari del seu país, deixa els esportius per més tard: no fa falta començar tan bé el dia amb glops d'enveja escrits. Les notícies de la crisi el cansen, els afers internacionals se la porten força fluixa, la veritat. Però quan arriba a una notícia sobre els conflictes armats en què s'han vist involucrats els Estats Units d'Amèrica, obre de bat a bat els ulls.
S'emprenya i mastega quatre malediccions en la seva llengua materna. Ha d'haver-hi una confabulació contra la seva persona, aquest home que mira de forma amenaçadora endavant, que l'assenyala amb el dit. A ell. S'ha fet expressament, ho sap del cert, després de la seva acció tan lloable per a uns i tan envejada per als seus detractors. Marca el número del seu acabalat cap. Vol aclarir l'entrellat de tota aquesta martingala desacreditadora. Quan en Flo despenja, en José ha oblidat que l'aixeta de la banyera encara raja, igual que va oblidar el nom de qui va rebre l'atac del seu dit la nit anterior.
Relats conjunts
