Ètiques efímeres (Acròstica itinerància II) (Itineràncies poètiques, 102)

Cull de la lluna
Ètiques que, d'efímeres,
Llisquin per somnis
I silencis: paraules
A l'alba per parlar-nos.

Nostàlgia (Itineràncies poètiques, 101)

Hi ha cap encanteri
Per a seguir amb vida
Després del pleniluni?

Engolit per la llum,
Sóc falena i lluerna,
Delit de nou per l'alba.

Tinc paraules, un cove
Ple, per voler abastar
Allò que he perdut: tu.

Legítima renúncia (Itineràncies poètiques, 100)

[seguiment extraoficial de Mentre esperem de Carme R]

Perquè la millor albada
És la que ens queda prohibida,
També desitjo una vida
A un jou encadenada

I poder reclamar una nova
Forma de viure, renunciar
Constantment a un legítim demà
Per tenir llunes en un cove.

Perquè la millos de les albes
És la contemplada furtivament,
Amb brins de lluita i de turment,

I poder sentir les mans balbes
Per arrencar estaques i arrels
Que ens claven els somnis rebels.

Dependència (Itineràncies poètiques, 99)

Entre dos llostres.
Així és la meva vida
Sense poder-te
Estimar amb avidesa,
Lluna i sol i carn meva.