deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

16/4/13

Fragància (o Dècades d'intempèrie)

Demano la miríada promesa de roses de Sant Jordi,
Uns ulls que morin de delit per esguardar-me demà,
En despertar, un amor immarcescible, que recordi
Un passeig viu, un bes sota la pluja, el goig d'alenar.

Reclamo el clar somrís lluny de dracs i esbarzers,
Uns llavis que portin la brisa i la mar, la matinada
I la llum en pau, a mitjanit, en la quietud de després
Del combat amorós de qui es cerca amb la mirada.

I seré poeta de la tardor o eremita de la primavera,
Si cal, per abastar els somnis sembrats en ple hivern,
Per vetllar les passes d'uns peus que obliden avançar.

O potser espera en l'estiu més càlid, si aquesta espera
És garantia de futur i de felicitat, el gaudi perenne, etern
Per als membres que sofreixen per anhelar la mel de demà.


 

Roses (Poets Of The Fall [2006, Carnival Of Rust])

Àmfora (RDQ)

aigua1 photo SAM_0151_zpsa402b62d.jpg


Aigua. I el curs de la vida recorre l'àmfora del teu ventre,
La pluja vinguda dels teus llavis incandescents que crema
En cada nova gota, arc de Sant Martí fet foscúria extrema
On traçar castells i circumferències amb tu com a centre.

I els fars duen a port, i el riu és frescor i oxigen, mentre
Les òrbites dels planetes saben camins invisibles on trémer,
Mil i una nits de faules i fraules per clavar-hi les dents.

Pluja. I el cabal d'aquestes mans cerca entre les paraules
El nom que l'empleni amb la llera primigènia, pedres llises
On llançar l'ham i la llinya, la verda vinya que espera brises
Anhelades que la bressolin com els teus materns braços paules.

I no hi ha cap nord que es perdi enmig d'esculls que avises
Amb aquest verí fet bes i llavi i carícia, mil i una nits de faules
Que vetllo mentre vull ser nàufrag dels teus pits humans, fervents.



aigua2 photo SAM_0152_zps81a4713f.jpg 


[les fotografies són de Jeremias Soler]

Supèrbia pútrida (Misèria III)

Els anys m'han entaforat
records de calaix de sastre
clepsa endins. Sento remors
de serpents de cascavell


Salvador ESPRIU.



...Però el temible
Verí del
Decrèpit turc
Em fa haveria
Per al güell
Rabiós, urc
Del plebeu.

De nou, de futris,
Eesdevé
Fals món on visc.
Com a xueta,
Serà nit
Que robi el fisc
De ma veu.

En sa obscura
Pell de Drac
Torna el ressò
De la venjança,
Xantre mut,
Que imito jo,
Sense rang.

Serà superba
I minvada
L'ombra del Drac,
Qui em persegueix
Amb la passa
De l'erm xerrac
En la sang,

Perquè el silenci
Hagi d'ésser
Refugi meu?
Retinc el temps
En la fosca
De la Mort greu,
Escorranc

De ma ànima.
El mandrós monstre
Dorm en el soll
On llençava
L'almoina sola
En el som toll
Del Drac ranc.

Sa ferum pútrida
Vol malmetre
El perfum pur
Que sempre guardo
Contra el seu
Conegut furt;
L'afalac

Serà l'arma,
Vers la ràbia,
Més eficaç.
Amb ell ensucro
El camí
Cap al meu jaç.
El parrac
Que serà xanxa
Del desenllaç,
Obac escac.



 photo logo_any_zpsad1543ed.png