La pluja vinguda dels teus llavis
incandescents que crema
En cada nova gota, arc de Sant Martí
fet foscúria extrema
On traçar castells i circumferències
amb tu com a centre.
I els fars duen a port, i el riu és
frescor i oxigen, mentre
Les òrbites dels planetes saben camins
invisibles on trémer,
Mil i una nits de faules i fraules per
clavar-hi les dents.
Pluja. I el cabal d'aquestes mans cerca
entre les paraules
El nom que l'empleni amb la llera
primigènia, pedres llises
On llançar l'ham i la llinya, la verda
vinya que espera brises
Anhelades que la bressolin com els teus
materns braços paules.
I no hi ha cap nord que es perdi enmig
d'esculls que avises
Amb aquest verí fet bes i llavi i
carícia, mil i una nits de faules
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada