Aigua. I el curs de la vida recorre l'àmfora del teu ventre,
La pluja vinguda dels teus llavis
incandescents que crema
En cada nova gota, arc de Sant Martí
fet foscúria extrema
On traçar castells i circumferències
amb tu com a centre.
I els fars duen a port, i el riu és
frescor i oxigen, mentre
Les òrbites dels planetes saben camins
invisibles on trémer,
Mil i una nits de faules i fraules per
clavar-hi les dents.
Pluja. I el cabal d'aquestes mans cerca
entre les paraules
El nom que l'empleni amb la llera
primigènia, pedres llises
On llançar l'ham i la llinya, la verda
vinya que espera brises
Anhelades que la bressolin com els teus
materns braços paules.
I no hi ha cap nord que es perdi enmig
d'esculls que avises
Amb aquest verí fet bes i llavi i
carícia, mil i una nits de faules
Que vetllo mentre vull ser nàufrag
dels teus pits humans, fervents.
[les fotografies són de Jeremias Soler]
[les fotografies són de Jeremias Soler]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada