Supèrbia pútrida (Misèria III)

Els anys m'han entaforat
records de calaix de sastre
clepsa endins. Sento remors
de serpents de cascavell

Salvador ESPRIU.

...Però el temible
Verí del
Decrèpit turc
Em fa haveria
Per al güell
Rabiós, urc
Del plebeu.

De nou, de futris,
Eesdevé
Fals món on visc.
Com a xueta,
Serà nit
Que robi el fisc
De ma veu.

En sa obscura
Pell de Drac
Torna el ressò
De la venjança,
Xantre mut,
Que imito jo,
Sense rang.

Serà superba
I minvada
L'ombra del Drac,
Qui em persegueix
Amb la passa
De l'erm xerrac
En la sang,

Perquè el silenci
Hagi d'ésser
Refugi meu?
Retinc el temps
En la fosca
De la Mort greu,
Escorranc

De ma ànima.
El mandrós monstre
Dorm en el soll
On llençava
L'almoina sola
En el som toll
Del Drac ranc.

Sa ferum pútrida
Vol malmetre
El perfum pur
Que sempre guardo
Contra el seu
Conegut furt;
L'afalac

Serà l'arma,
Vers la ràbia,
Més eficaç.
Amb ell ensucro
El camí
Cap al meu jaç.
El parrac
Que serà xanxa
Del desenllaç,
Obac escac.