Novetats [Jornada 8, Grup C. LLMRC'2016]

Tres dies després de contraccions i trencament d’aigües, de llargues hores d’espera i d’incertesa, entre el quiròfan i la incòmoda llitera de l’hospital, la parella arriba finalment a casa, amb símptomes clars d’esgotament. Caldrà informar la família de les novetats; des dels primers indicis d’un possible embaràs és un formiguer d’activitat i de nerviosisme, sobretot pels membres femenins i arran del test que confirmava la sospita. Ara, però, urgeix més una dutxa i treure’s de damunt la ferum asèptica abans que els pits, amb precisió suïssa, reclamin tornar a ser alliberats de la càrrega de llet que els emplena. Mentre ell potineja el comandament a distància del televisor, ella, decidida, travessa el llindar de l’habitació de matrimoni i es despulla frenèticament, rabiosa. Vol desempallegar-se també dels records blancs i hospitalaris, del mal peu escales avall que va accelerar-ho tot. Però el bressol, que varen muntar al costat del llit, resta buit i li bufeteja la fràgil fortalesa per no sucumbir al plor en fitar-lo. S’acaricia el ventre també buit, encara amb rastres del nadó perdut, i, sense oposar-hi resistència, deixa que les primeres llàgrimes sorgeixin. Caldrà informar la família de les novetats…

Idèntiques malícies (o D'urticàries i de vèrboles)[RepteDCXXXIII]

Les bessones arriben a la platja i s'embranquen ràpidament en els seus quefers i jocs i pugnes. Sempre és la mateixa cançó... Si no s'afanyen i endeguen aquesta empresa fraterna i infantil, que les allunyi dels adults, les engolirà el rall de la mare amb qui estigui disposada a escoltar una vèrbola infinita. Cubells i pales i gorres i samarretes i l'olor del protector solar aplicat a casa. Tota mesura no sembla suficient per a evitar que aquelles dues peces, que són el parell d'esmolets idèntics, no es cremin sota un sol de justícia. Deixen els castells de sorra per després; prefereixen capbussar-se de forma rabent i explorar els tresors que s'amaguen dins de l'aigua. Conquilles, pedres polides per l'onatge, algues que escampen la ferum de sal putrefacta... I potser tinguin sort de topar-se amb el cadàver d'una medusa poc urticant, que amagaran fins que arribi el moment idoni, quan les dones s'estarrufin damunt de la tovallola per bronzejar-se la pell. Sols escoltar com xiscla la mare, sorpresa i espantada en notar aquella massa llefiscosa sobre l'esquena, ja mereix córrer el risc del càstig posterior...