[A Mariona Lorente i Pla, gypsy a Relats en Català]
Diré: "el riu ens envolta i és nostre" i vindran les aigües
Per compensar l'asfíxia de voler respirar lliurement,
De saber que en cada paraula naixem de nou
Però no ens és permès de pronunciar-les.
Diré: "els braços ens vinculen" i aquestes illes que som
Esdevindran península, lligam i germanor,
Perquè el pleniluni acompanyi tot glapit
Mentre hi ha vida i escalfor al nostre recer.
Diré: "cal servar les hores immaculades, sens presses"
I sentirem que el temps s'atura i ens parla
Amb la dolçor d'una mare, entre versos vívids.
Diré: "tot flueix al nostre voltant" i no deixarem
Que ens arrossegui cap corrent lluny de l'origen
I sabrem que l'amor és tenir cura de la veu del poeta.
ànims!
Diré: "el riu ens envolta i és nostre" i vindran les aigües
Per compensar l'asfíxia de voler respirar lliurement,
De saber que en cada paraula naixem de nou
Però no ens és permès de pronunciar-les.
Diré: "els braços ens vinculen" i aquestes illes que som
Esdevindran península, lligam i germanor,
Perquè el pleniluni acompanyi tot glapit
Mentre hi ha vida i escalfor al nostre recer.
Diré: "cal servar les hores immaculades, sens presses"
I sentirem que el temps s'atura i ens parla
Amb la dolçor d'una mare, entre versos vívids.
Diré: "tot flueix al nostre voltant" i no deixarem
Que ens arrossegui cap corrent lluny de l'origen
I sabrem que l'amor és tenir cura de la veu del poeta.
