Una altra vegada em reclama? No n'ha
tingut prou després de fer-ho anit mateix? O és que no es pot
dormir tranquil·lament? Si ja ho dic jo que és insaciable i que
ningú no gosi contradir-me en aquesta opinió que tinc tota la raó.
Sento la seva respiració excitada, ja sé què busca i no pararà
fins que ho aconsegueixi. Que la seva tossuderia i insistència són
fermes i invariables. Em mantindré impassible, vejam què inventa. I
que no s'atreveixi a tocar-me amb el peu, que ja faig figa només
pensar que pugui fregar-me la cuixa, que és el meu punt feble i prou
bé que ho sap.
Costa fer-li creure que dormo com un
soc, ja ho estic veient. Ara ha començat amb les carícies per
l'esquena. I si deixo escapar un ronc lleu? Potser funcioni i
desisteixi en el seu afany per despertar-me. Sap que si em desperta
hauré perdut aquesta batalla. La carn és dèbil... però hauria de
pensar en la nostra edat i en els cinc fills que estem pujant degut
als seus fogots. I la seva negativa al preservatiu. Com que és de
família un xic retrògrada... però, si la seva mare veiés la
libido que li mou el cos per les nits..., segurament s'exclamaria i
em culparia a mi...
No, es veu que no, que avui toca, de
totes totes, sense treva... I l'embaràs possible? Que no som
adolescents... Després diran que les dones són apàtiques, això és
que no han vist la meva!
