[Tema: La infidelitat]
Des del banc que ocupa,
escolta les converses i sent les rialles sense ser vist. Reconeix a
tots i a cadascun dels parroquians que, amb assiduïtat i puntualitat
quasi suïssa, feien la seva visita diària i que, fins i tot,
coincidien de vegades amb ell. Els reconeix i li doldria ser
reconegut mentre s'amaga de les seves mirades. No li han agradat mai
els rumors i esdevenir-ne el centre d'un d'ells tampoc no li faria
gràcia. I el que té de peculiar aquesta parròquia és la quantitat
de safareigs que acaben muntant-se entre reunió i reunió.
Els escolta pronunciar els renoms ben
clars, els mals noms que només uns quants sabien interpretar. I
gairebé podria seguir el fil de les converses, com abans, quan
parlaven amb ell. Però eren altres temps, que semblen tan llunyans
com aliens a ell mateix. Els enveja, potser. Són feliços amb
l'única fita de retrobar-se dia rere dia i mantenir una conversa
prou banal per fer oblidar maldecaps.
Ara ell ja no pot permetre's aquesta
rutina, a la llarga massa cara. No té ingressos tan suculents d'ençà
que ha perdut la feina. Però el costum de visitar la parròquia no
pot deixar-se de cop. Sap que així traeix els principis del grup.
S'arrepapa al banc perquè ningú no vegi com treu l'envàs de vi
barat de la bossa. Amb el primer glop prolongat, marxen ulls i rumors
i tremolors. I aquest corc que li insisteix que allò que fa és una
infidelitat a la parròquia.
