En el record, però l'aram d'unes campanes
Persisteix en l'oïda i sembla que hagi
De multiplicar-se perquè siguis memòria.
Ho he decidit. Avui més que mai, desperto
Del vertigen del vol d'ocells anònims
I et retinc sota els parpres per idolatrar-te.
Indigent de tot menys de l'almoina d'amar
Inclús l'ombra que t'acompanya arreu.
Ja veus, la flama més intensa no em crema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada