El repòs em cansa si no ets present.
Demà vindràs?, em pregunta el cor,
Com un reclam que és desig ardent,
Passió incontrolada, que mai no mor.
He ruixat el jaç amb la teva flaire,
Per suportar el deliri i el desfici
I aquesta ànima òrfena respira l'aire
Que tu li deixes per evitar el precipici.
El descans m'extenua quan els llençols
Recorden el teu nom, la teva pell,
Que porta l'huracà al meu pit de penell.
I t'ofereixo tot allò que sé que vols
I obtindré la quietud i el terratrèmol,
I el repte de distingir l'àngel i el seu èmul.
Demà vindràs?, em pregunta el cor,
Com un reclam que és desig ardent,
Passió incontrolada, que mai no mor.
He ruixat el jaç amb la teva flaire,
Per suportar el deliri i el desfici
I aquesta ànima òrfena respira l'aire
Que tu li deixes per evitar el precipici.
El descans m'extenua quan els llençols
Recorden el teu nom, la teva pell,
Que porta l'huracà al meu pit de penell.
I t'ofereixo tot allò que sé que vols
I obtindré la quietud i el terratrèmol,
I el repte de distingir l'àngel i el seu èmul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada