Vaig tornar a enfocar la seva figura uniformada en l'espiell del rifle. Per no tirar-me enrere —perquè em conec— , vaig recordar les interminables hores d'instruccions, els seus capricis infantils tot abusant d'autoritat o la seva mirada de prepotència en veure'ns suar la cansalada sota un sol de justícia i així se m'omplia, més encara, el cos de ràbia. Vaig remugar els improperis que s'havien acumulat després d'anys de subordinació. Tanmateix, en el moment crucial, vaig baixar l'arma amb posat misericordiós: el tret acabaria ràpidament amb la seva vida i amb el suplici personal d'haver de suportar la seva sogra dia rere dia i no es mereixia tanta sort, la veritat sigui dita...
1 comentari:
Misericordia (o Política)
Volví a enfocar su figura uniformada en la mirilla del rifle. Para no echarme atrás -porque me conozco-, recordé las interminables horas de instrucciones, sus caprichos infantiles abusando de autoridad o su mirada de prepotencia al vernos sudar la gota gorda bajo un sol de justicia y así se me llenaba, más aún, el cuerpo de rabia. Mascullé los improperios que se habían acumulado tras años de subordinación. Aun así, en el momento crucial, bajé el arma con ademán misericordioso: el disparo acabaría rápidamente con su vida y con el suplicio personal de tener que aguantar a su suegra día tras día y no se merecía tanta suerte, la verdad sea dicha...
d.
Publica un comentari a l'entrada