[proposat per Rita O'Neal]
"Quins són els dies ordinaris?", et preguntes en el racóMés fosc de la teva solitud: el silenci envoltaCada centímetre del teu cos, i la buidorSembla habitar el teu cor en eterna revolta. "Toca'm amb els teus llavis de paraules i llum",Demanes a l'àngel que fins fa ben poc t'acompanyava:Caure és lligar-se a l'esperit de l'embalum,Tastar el licor d'allunyar-se de la mar blava. I dorms, descanses sense obtenir l'anhelat repòs,Dins del sol que t'acull i lentament t'abrasaEls somnis i la il·lusió. "On ets, seny i demència?". I les preguntes resten suspeses mentre la rasaQue has aprofundit per a protegir-te contra els teus altres josNo retorna la inspiració de subsistir en la pròpia existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada